Alex Blasco és un esportista, redactor i estudiant
d'enginyeria informàtica. Competeix en la modalitat d'esquí Freeride, on és el
número 377 de la Freeride Leadership, a més d'escalar com a hobby. Pel que fa a
redactor, col·labora amb la pàgina web Lugares de Nieve, on ha publicat
diversos reportatges compartits a La Vanguardia, entre d'altres. A continuació
podeu veure la seva trajectòria dins del món de l'esport.
Fa dos mesos vas
competir al FWQ Les Arcs 2, què representa això per tu?
Competir a Les Arcs va ser una gran experiència per mi ja
que era el primer cop que esquiava i competia als Alps. No anava decidit a
guanyar ja que portava unes molèsties al genoll que no em deixaven esquiar al
100% però vaig tenir mala sort i a la part de dalt de la meva línia (baixada)
em vaig perdre, vaig saltar un roc per un costat equivocat i al trobar-me la
recepció dura vaig caure. Però dels errors s'aprèn ja que em va servir per
veure on està el meu nivell d'esquí i quines coses he de millorar.
Per que vas decidir dedicar-te
al Freeride?
Ara ja fa uns anys que vaig deixar d'esquiar en pista per
baixar per les magnífiques vessants que tenim a Arcalís - Andorra. Vaig decidir
aquest canvi perquè un monitor d'esquí amic meu m'hi va portar i en vaig quedar
enamorat. Vaig quedar enamorat de la sensació de llibertat que t'atorga aquesta
disciplina del esquí alpí on no hi han regles, només les de seguretat. Estàs tu
amb la muntanya i la gaudeixes amb amics fent el que més ens agrada. També va
ajudar molt les fotos i els vídeos. Cada cop es fan més vídeos de gent
practicant el Freeride que ens deixen a molts amb la baba penjant (riu...).
En què penses abans de començar el teu torn al Freeride?
Quan estic a la sortida cada cop aprenc a dissoldre més els
nervis però algun sempre queda. El que faig es repassar mentalment la baixada
que vull fer i fer alguns exercicis de respiració per a relaxar-me i no perdre
la concentració
Vas tenir una
lesió molt greu al 2013, que va suposar per tu en la teva forma de prendre't
les competicions?
L'accident que vaig tenir escalant l'any 2013 em va afectar
a algunes vèrtebres lumbars i va acabar sent tant seriós fins al punt de dubtar
si podria esquiar més o no. Finalment amb molta paciència em vaig recuperar
però m'han quedat seqüeles. És per això que quan esquio he de vigilar més del
que vigilava abans de l'accident ja que encara que no hi hagi perill sempre pot
passar alguna cosa. En quant a les competicions, no busco anar a saltar la roca
més gran (ja que amb l'impacte de les recepcions es podrien ressentir les
vèrtebres) sinó que busco línies més tècniques, fluides i amb més control, que
són característiques que els jutges també volen veure
Quins objectius et
marques per aquesta temporada i de cara a la temporada que ve?
Per aquesta temporada tenia marcat fer tres competicions del
Freeride World Qualifier (FWQ) però per temes de feina a la primera planejada
no vaig poder anar. La segona va ser la de Les Arcs i, tenia pensat fer-ne una
a Baqueira el 5 o 6 de març però les molèsties del genoll han anat a pitjor i
han acabat en un edema ossi i una distensió de lligament de grau 3 que han fet
que no pugui entrenar el que necessito i deixi de competir aquesta temporada.
Però fins que s'acabi aquesta temporada 2015/2016 tinc plans de filmació per
algunes marques i per fer un bon vídeo de cara a buscar nous espònsors. Per la
temporada que ve els objectius segueixen sent els mateixos de competir i gravar
però amb l'afegit d'un viatge al Japó amb amics per anar a buscar les neus
japoneses que són molt famoses dins del món del esquí i del Freeride.
Qui es el teu freerider de referència i per què?
El meu freerider de referència en competició és Reine Barkered
ja que m'inspira la seva filosofia i les seves baixades sòlides i tècniques. Fora
de competició és Tanner Hall amb el seu estil i els seus vídeos de superpow.
Els teus inicis en
aquest món com van ser?
Als dos anys, com que els meus pares tenien una casa a Andorra,
la meva mare em va pujar als seus esquis i em va encantar. Després vaig
aprendre a esquiar amb monitors d'esquí professionals.
Quina ha estat la
teva evolució al llarg dels anys?
Quan vaig aprendre a esquiar bé en pista, vaig provar el snowboard però no em va agradar tant
com per deixar d'esquiar. Vaig fer uns cursos de speedride (consisteix a estar amb un parapent i esquis) i després
ja va ser tot Freeride. A més, em vaig treure el títol de monitor d'esquí.
Com et prepares per
una competició?
Un dels meus espònsors, Nutricross, em porta tota la part física
i entreno cada dia entre setmana al gimnàs. Després els caps de setmana,
intento esquiar el màxim possible i passar-m'ho bé.
El teu lloc per
esquiar preferit és...
Que hi hagi estat és Arcalís. On m'agradaria serien Alaska, British
Columbia i Japó, per les neus que es veuen als vídeos.
La resta de temporada
que no es hivern que fas?
Segueixo fent entrenament físic al gimnàs per no perdre la
forma i em dedico a recaptar diners per la temporada següent. Tot i això no
deixo de fer esport ja que faig bicicleta, surto a córrer i m'agradaria
començar algun esport aquàtic.
Quin missatge
donaries a la gent que s'hi vol dedicar?
Que l'important es passar-s'ho bé i gaudir de la neu i les
muntanyes amb seguretat, que viatjar és molt bonic ja que coneixes llocs molt
macos i coneixes a gent magnifica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada