L'abús de medicaments

Per l'assignatura d'Informatius en Ràdio i Televisió havíem de realitzar un reportatge científic radiofònic. L'Andrea Guerrero i jo vam decidir fer-lo sobre l'abús de medicaments. Per a fer-lo, hem comptat amb les declaracions del doctor Magí Farré, Laia Foved, el farmacèutic Agustí Pujadas i la tècnica en farmàcia Paula Pérez. 

Esperem que us agradi!

La felicitat de les coses gratuïtes

Qui no s'ha descarregat música de manera il·legal alguna vegada? Encara que només sigui per escoltar-la al mòbil? Hi ha diverses plataformes que permeten sentir música online sense cap mena de cost, com és el cas d'Spotify, pagant una suma de diners als cantants o grups. Però que passa quan la descarreguem de forma irregular, sense que els propietaris d'aquella cançó cobrin els deus drets?

A Espanya, prop del 90% del consum cultural a Internet és de forma il·legal. A més, la música és el tercer sector més afectat, per darrere del cinema i les sèries. Totes aquestes descàrregues il·legals, que ja poden ser fetes a través d'aplicacions o pàgines web, no paguen cap mena de retribució als cantants i fan que aquests perdin diners. Què passaria si tots nosaltres treballéssim a canvi de res? Com sobreviuríem o com pagaríem els rebuts? Tots sabem que està malament fer això.

Però la realitat és una altra. Estem disposats a pagar només per posar una cançó en el nostre mòbil? Ens val la pena gastar-nos uns diners per tres minuts d'àudio? Tot i que em sap greu pels cantant que perden diners, jo sóc la primera que no està disposada a gastar-me diners en una cançó pels dispositius mòbils. I ho diu una persona que encara es gasta diners comprant CDs. I és que, què hi ha més espanyol que la satisfacció d'aconseguir alguna cosa gratis?

Sempre quedarà el silenci

Fa un temps va sortir una notícia sobre l'anulació d'una sentència de pena de mort. La persona afectada, Mahmood Hussein Mattan, va ser executat fa gairebé cinquanta anys. Tot i que la seva família va intentar evitar-ho, el racisme va fer que es condemnés a una persona innocent. Ja hem llegit, vist o sentit molts comentaris sobre els pros i contres de la pena de mort però, què passa quan estàs a l'altre costat? 

Això em fa pensar en les famílies de les víctimes, persones innocents que han de veure com un ésser estimat mor per falta de respostes en un cas criminal. Imaginem-nos que el teu germà és acusat injustament d'un assassinat que no ha comès. Tu has de viure tot el procés. Primer l'acusen, després el detenen, se l'emporten a la presó i de repent un dia és executat. Tot el patiment que sofreixes durant aquest temps, més la mort d'una persona estimada innocent, no te'l treu ningú. O imaginem-nos que som la persona encarregada de subministrar el verí letal. Com pots viure amb una mort injusta a la teva consciència? I més si després es demostra que la persona era innocent... 

Tots sabem que la majoria d'assassins poden seguir un tractament per reformar-se i tornar a fer vida normal. Però també sabem que alguns d'ells tenen trastorns psicològics greus i no hi ha cap manera de curar-los. Tot i saber això, val la pena arriscar la vida de possibles innocents per quatre assassins bojos? I més sabent que potser, algun dia, aquest innocent seràs tu o algun ésser estimat? 

Totes aquestes preguntes busquen resposta, però sembla que ningú estigui interessat en parlar del tema. Sembla que ningú vulgui assumir la responsabilitat de tants assassinats, perquè si ho acceptessin, es posarien al mateix nivell que aquells als que estaven matant.

Evitar el patiment? No, gràcies.

Aquests dies s'ha parlat molt sobre la nena gallega, l'Andrea, la qual els metges mantenen en vida en contra de la voluntat dels seus pares i tutors legals. El cas va començar fa unes setmanes quan els doctors o òrgans de l'hospital no volien desconnectar-la tot i sabent que tenia una malaltia terminal incurable. En aquest cas la opinió dels pares no compta per res, tot i que la nena estigui patint. Aquests casos provoquen que la gent empatitzi amb la família i li doni suport. I això fa que em pregunti, fins a quin punt els òrgans mèdics poden decidir sobre la vida d'una persona? Aparentment una nena de 12 anys està patint per culpa d'una malaltia que no té cura i és terminal, i els seus propis pares no poden decidir absolutament res sobre el seu futur. Segons l'article 13 de la llei de "drets i garanties de la dignitat de les persones amb malalties terminals", els tutors legals són els responsables de decidir les mesures que es portaran a terme si el malalt és menor d'edat. Però la realitat no és així. Uns pares estan patint, sense cap raó, només esperant a que el desenllaç es produeixi. En aquestes notícies o casos sempre acaba passant el mateix, un cop resolt tothom tenia una solució millor per aplicar. Llavors ja serà massa tard, l'Andrea potser ja haurà viscut una setmana plena de dolor. I un cop acabat la gent dirà: tot aquest dolor no s'hauria pogut evitar? Però mai ho sabrem, perquè l'Andrea ja no estarà aquí per explicar-ho.

La meva marca de roba preferida

Per l'assignatura de Periodisme Multimèdia de la universitat ens van ensenyar a fer mapes on poder posar punts amb diverses icones. Vaig decidir posar-ho en pràctica i aquí està el resultat! Un mapa que mostra totes les tendes d'Abercrombie & Fitch on he estat. Aquesta marca, famosa pel seu ren, està a diversos països del món. Espero algun cop, poder visitar-los tots!