Notícia sobre la ressolució de les places d'intercanvi a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Un blog on publicar cròniques, notícies, reportatges, articles d'opinió i entrevistes d'una futura periodista
dilluns, 28 de desembre del 2015
dimarts, 15 de desembre del 2015
Els Rodalies i el coure
Quants de nosaltres algun cop hem
hagut d'arribar tard a la feina, a la universitat o a alguna quedada per culpa
dels Rodalies? Normalment hi ha dos principals motius: un atropellament o el
robatori de coure.
En el primer cas, aquest incident
provoca unes hores de retard en aquella línia concreta però el més probable és
que al dia següent ja estigui solucionat. Però amb el coure és diferent. Quan
algunes persones roben coure, fa que aquell tram de la línia quedi afectat
durant dies o inclús setmanes, provocant immensos danys immaterials com males
cares a la feina o haver de despertar-se abans per anar a la universitat.
Però jo em pregunto, perquè la gent
roba coure del tren? Al 2015, s'han robat 202,98 kilòmetres de coure a tota
Catalunya. Per darrere va la Comunitat Valenciana, amb 55,47 kilòmetres. La
principal raó pel robatori d'aquest material és la seva important necessitat a
Xina. I com és que Catalunya és la comunitat autònoma on més coure roben?
Perquè és on les infraestructures ferroviàries són més denses i més abundants.
Des del 2011, el Ministeri de Foment
ha invertit més de 21 milions d'euros en reposar aquests cables robats. En
plena crisis econòmica on només fan que retallar despeses, no s'han plantejat
trobar una solució immediata a aquest problema per així poder invertir en
pensions o hospitals?
dissabte, 5 de desembre del 2015
Les preguntes bombardegen
Tots
som conscients de la perillosa situació terrorista que amenaça el món
actualment. Però, fa quan que aquesta amenaça ja estava a l'agenda política
d'Obama o de Merkel? La guerra civil siriana va començar al 2011, però és molt
diferent a la que hi ha actualment.
Segons
una entrevista al fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova al diari El Temps, dins de la guerra siriana hi ha
cinc actors amb objectius i interessos diferents: el govern sirià, l'Estat
Islàmic, l'exèrcit Lliure de Síria, el front Al-Nusra i els Kurds. I llavors
penso, perquè una guerra interna ha d'implicar els bombardejos i ajuda de
l'exèrcit francès, americà, rus...? Què no ens estan dient?
La
versió oficial és que ho fan per atacar als terroristes. Però Al-Qaeda i l'Estat
Islàmic han fet bastants atemptats sanguinaris a Europa i Estats Units en els
últims 15 anys, des de les Torres bessones fins a Charlie Hebdo. Perquè ara
decideixen bombardejar Síria? Perquè els terroristes han atacat a un país
"líder"?
Però
aquests terroristes utilitzen armes i tancs americans i europeus. Això vol dir
que els països occidentals els hi han venut. Però Estats Units diu que aquests
tancs són els que es van oblidar de la guerra d'Irak. En serio? De veritat
volen que ens creiem això?
Cinc
anys més tard, aquest interrogants es fan més grans. La incògnita dels
bombardejos per part de països occidentals a Síria creix, a la vegada que
creixen el nombre de morts al país. Algun dia sabrem la veritat i podrem
fer-nos una opinió objectiva o arribar a posicionar-nos?
Etiquetes de comentaris:
bombes,
guerra,
interessos,
preguntes
divendres, 20 de novembre del 2015
Gelos
La gelosia és una emoció sentida per
aquell que percep que una altra persona dóna a una tercera una cosa que ell vol
per a si mateix, normalment és amor, afecte o atenció. En canvi, l'enveja és
una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja quelcom que
posseeix una altra. Parlant clar, en la gelosia apareix una tercera persona,
cosa que en l'enveja no.
Espanya ha estat un país bipartidista,
on PP i PSOE s'han anat alternant el poder. Podríem dir que quan un dels seus
dirigents es convertia en president, l'altre tenia enveja del càrrec que tenia el primer. Però ara, Espanya s'està
convertint en un país tripartidista o
quatripartidista (PP, PSOE, Ciutadans
i Podemos). Llavors, això vol dir que l'enveja
entre candidats des de 1982 (Felipe Gonzalez i Manuel Fraga), s'ha convertit en
gelosia. Rajoy, Sánchez, Iglesias i
Rivera, es juguen un càrrec, però sabent que hauran de pactar i donar a alguns
partits una atenció que no donaran a altres. Com un matrimoni i les seves
amants.
Ens imaginem a Sánchez com l'home
guapo i fort de la parella, el dominant. La dona seria Rajoy, una persona sense
gran decisió que accepta totes les decisions del marit (menys quan les amigues,
o diguem-li gabinet de comunicació, li diuen que ha de fer). Iglesias seria
l'amant de Sánchez, la secretaria que porta la seva relació en secret però que
de cara al públic sempre és simpàtica i comprensiva. Rivera, clarament, l'amant
de Rajoy. Amb el seu atractiu posat, enamora a totes, i qui sap si té més
amants a més de Rajoy...
diumenge, 15 de novembre del 2015
Beneficis ocults?
Segons l'Institut d'Estudis Catalans, un dret és la "facultat d’exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l’autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot". I la mateixa institució, defineix avortar com "parir prematurament abans que el fetus sigui viable". A Espanya, aquestes dues paraules estan constantment en conflicte. Mentre que hi ha persones que defensen l'avortament com un dret, algunes ho veuen com una matança a la vida. Aquesta guerra entre els que defensen i els que estan en contra d'aquesta acció, té diversos punts de vista.
Comencem pels que estan a favor de poder avortar de forma lliure. Un dels arguments que donen és que és un dret que està inclòs en La Carta dels 12 Drets Sexuals i Reproductius, i dins dels Drets Humans. Fet que hauria de ser suficient per no posar-lo en dubte o voler abolir-lo.
Pel que fa als que estan en contra, defensen que l'avortament va en contra la vida ja que estan matant a una persona. Però si ens parem a pensar, la masturbació no seria com matar a possibles persones, i per tant, possibles vides?
Igual que passa amb la eutanàsia, donem un poder d'elecció respecte el nostre cos a les institucions polítiques, que està clar que no els hi pertoca. Llavors, és beneficiós tenir un sistema polític que controli tot, incloent la nostra salut o vida? Que guanya l'Estat si les dones pareixen fills no desitjats provinents d'un violador?
dissabte, 31 d’octubre del 2015
L'abús de medicaments
Per l'assignatura d'Informatius en Ràdio i Televisió havíem de realitzar un reportatge científic radiofònic. L'Andrea Guerrero i jo vam decidir fer-lo sobre l'abús de medicaments. Per a fer-lo, hem comptat amb les declaracions del doctor Magí Farré, Laia Foved, el farmacèutic Agustí Pujadas i la tècnica en farmàcia Paula Pérez.
Esperem que us agradi!
diumenge, 25 d’octubre del 2015
La felicitat de les coses gratuïtes
Qui no s'ha descarregat música de
manera il·legal alguna vegada? Encara que només sigui per escoltar-la al mòbil?
Hi ha diverses plataformes que permeten sentir música online sense cap mena de cost, com és el cas d'Spotify, pagant una
suma de diners als cantants o grups. Però que passa quan la descarreguem de
forma irregular, sense que els propietaris d'aquella cançó cobrin els deus
drets?
A Espanya, prop del 90% del consum
cultural a Internet és de forma il·legal. A més, la música és el tercer sector
més afectat, per darrere del cinema i les sèries. Totes aquestes descàrregues
il·legals, que ja poden ser fetes a través d'aplicacions o pàgines web, no
paguen cap mena de retribució als cantants i fan que aquests perdin diners. Què
passaria si tots nosaltres treballéssim a canvi de res? Com sobreviuríem o com
pagaríem els rebuts? Tots sabem que està malament fer això.
Però la realitat és una altra. Estem
disposats a pagar només per posar una cançó en el nostre mòbil? Ens val la pena
gastar-nos uns diners per tres minuts d'àudio? Tot i que em sap greu pels
cantant que perden diners, jo sóc la primera que no està disposada a gastar-me
diners en una cançó pels dispositius mòbils. I ho diu una persona que encara es
gasta diners comprant CDs. I és que, què hi ha més espanyol que la satisfacció
d'aconseguir alguna cosa gratis?
dilluns, 19 d’octubre del 2015
Sempre quedarà el silenci
Fa un temps va sortir una notícia sobre l'anulació d'una sentència de pena de mort. La persona afectada, Mahmood Hussein Mattan, va ser executat fa gairebé cinquanta anys. Tot i que la seva família va intentar evitar-ho, el racisme va fer que es condemnés a una persona innocent. Ja hem llegit, vist o sentit molts comentaris sobre els pros i contres de la pena de mort però, què passa quan estàs a l'altre costat?
Això em fa pensar en les famílies de les víctimes, persones innocents que han de veure com un ésser estimat mor per falta de respostes en un cas criminal. Imaginem-nos que el teu germà és acusat injustament d'un assassinat que no ha comès. Tu has de viure tot el procés. Primer l'acusen, després el detenen, se l'emporten a la presó i de repent un dia és executat. Tot el patiment que sofreixes durant aquest temps, més la mort d'una persona estimada innocent, no te'l treu ningú. O imaginem-nos que som la persona encarregada de subministrar el verí letal. Com pots viure amb una mort injusta a la teva consciència? I més si després es demostra que la persona era innocent...
Tots sabem que la majoria d'assassins poden seguir un tractament per reformar-se i tornar a fer vida normal. Però també sabem que alguns d'ells tenen trastorns psicològics greus i no hi ha cap manera de curar-los. Tot i saber això, val la pena arriscar la vida de possibles innocents per quatre assassins bojos? I més sabent que potser, algun dia, aquest innocent seràs tu o algun ésser estimat?
Totes aquestes preguntes busquen resposta, però sembla que ningú estigui interessat en parlar del tema. Sembla que ningú vulgui assumir la responsabilitat de tants assassinats, perquè si ho acceptessin, es posarien al mateix nivell que aquells als que estaven matant.
diumenge, 11 d’octubre del 2015
Evitar el patiment? No, gràcies.
Aquests dies s'ha parlat molt sobre la
nena gallega, l'Andrea, la qual els metges mantenen en vida en contra de la
voluntat dels seus pares i tutors legals. El cas va començar fa unes setmanes
quan els doctors o òrgans de l'hospital no volien desconnectar-la tot i sabent
que tenia una malaltia terminal incurable. En aquest cas la opinió dels pares
no compta per res, tot i que la nena estigui patint. Aquests casos provoquen
que la gent empatitzi amb la família i li doni suport. I això fa que em
pregunti, fins a quin punt els òrgans mèdics poden decidir sobre la vida d'una
persona? Aparentment una nena de 12 anys està patint per culpa d'una malaltia
que no té cura i és terminal, i els seus propis pares no poden decidir
absolutament res sobre el seu futur. Segons l'article 13 de la llei de
"drets i garanties de la dignitat de les persones amb malalties
terminals", els tutors legals són els responsables de decidir les mesures
que es portaran a terme si el malalt és menor d'edat. Però la realitat no és
així. Uns pares estan patint, sense cap raó, només esperant a que el desenllaç
es produeixi. En aquestes notícies o casos sempre acaba passant el mateix, un
cop resolt tothom tenia una solució millor per aplicar. Llavors ja serà massa
tard, l'Andrea potser ja haurà viscut una setmana plena de dolor. I un cop
acabat la gent dirà: tot aquest dolor no s'hauria pogut evitar? Però mai ho
sabrem, perquè l'Andrea ja no estarà aquí per explicar-ho.
diumenge, 4 d’octubre del 2015
La meva marca de roba preferida
Per l'assignatura de Periodisme Multimèdia de la universitat ens van ensenyar a fer mapes on poder posar punts amb diverses icones. Vaig decidir posar-ho en pràctica i aquí està el resultat! Un mapa que mostra totes les tendes d'Abercrombie & Fitch on he estat. Aquesta marca, famosa pel seu ren, està a diversos països del món. Espero algun cop, poder visitar-los tots!
Etiquetes de comentaris:
Abercrombie & Fitch,
mapa,
roba
dilluns, 28 de setembre del 2015
Opinions per a tots els gustos
Ahir
van produir-se una de les eleccions més importants de la història recent de
Catalunya, on la gran participació va ser significativa. Els diversos partits i
formacions fan anàlisis ben diferents sobre els resultats: per una banda la candidata
Arrimadas diu que la majoria ha votat en contra la independència, per l'altra,
el senyor Junqueras afirma tenir el mandat democràtic per fer la independència
i mentrestant, Catalunya Si Que Es Pot no es pronuncia sobre el tema. Però, què
pensa la premsa internacional sobre aquest resultat? Al diari Le Monde,
critiquen amb duresa a Artur Mas alhora que afirmen uns resultats decebedors
per part del seu partit. Le Figaro, també francès, explica que una hipotètica
Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea sense possibilitat
d'entrar-hi de nou. Si anem a la premsa britànica, la BBC explica com els
nacionalistes catalans guanyen les eleccions amb una gran majoria. Igual que
The Guardian o
el Washington Post. La CBC (la BBC canadenca), accepta la clara victòria
independentista tot i criticar la pèrdua de suport d'aquesta. Sempre hi ha més
d'una versió de la història, però en aquest cas, només n'hi ha dues. O ha
guanyat la independència, o ha perdut, encara que alguns partits no s'hagin
posicionat encara. L'única cosa que està clara és que la majoria absoluta del
Parlament és clarament independentista i que malgrat que la senyoreta Arrimadas
digui el contrari, estem a punt de començar una nova història, la nostra
història.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)