Fa un temps va sortir una notícia sobre l'anulació d'una sentència de pena de mort. La persona afectada, Mahmood Hussein Mattan, va ser executat fa gairebé cinquanta anys. Tot i que la seva família va intentar evitar-ho, el racisme va fer que es condemnés a una persona innocent. Ja hem llegit, vist o sentit molts comentaris sobre els pros i contres de la pena de mort però, què passa quan estàs a l'altre costat?
Això em fa pensar en les famílies de les víctimes, persones innocents que han de veure com un ésser estimat mor per falta de respostes en un cas criminal. Imaginem-nos que el teu germà és acusat injustament d'un assassinat que no ha comès. Tu has de viure tot el procés. Primer l'acusen, després el detenen, se l'emporten a la presó i de repent un dia és executat. Tot el patiment que sofreixes durant aquest temps, més la mort d'una persona estimada innocent, no te'l treu ningú. O imaginem-nos que som la persona encarregada de subministrar el verí letal. Com pots viure amb una mort injusta a la teva consciència? I més si després es demostra que la persona era innocent...
Tots sabem que la majoria d'assassins poden seguir un tractament per reformar-se i tornar a fer vida normal. Però també sabem que alguns d'ells tenen trastorns psicològics greus i no hi ha cap manera de curar-los. Tot i saber això, val la pena arriscar la vida de possibles innocents per quatre assassins bojos? I més sabent que potser, algun dia, aquest innocent seràs tu o algun ésser estimat?
Totes aquestes preguntes busquen resposta, però sembla que ningú estigui interessat en parlar del tema. Sembla que ningú vulgui assumir la responsabilitat de tants assassinats, perquè si ho acceptessin, es posarien al mateix nivell que aquells als que estaven matant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada