dissabte, 30 d’abril del 2016

Cor de nen amb esperit reivindicatiu


Fotògrafa: Elena Peris-March

"Quan comença una entrevista has de situar-la. Estem aquí a la plaça Gal·la Placídia, en un banc asseguts, perquè no som consumidors de cafè. Hem buscat un lloc més o menys arrecerat perquè el soroll dels vehicles...." Ramon Peris-March comença l'entrevista donant-me un consell. Tota la trobada m'ha anat explicant la seva trajectòria, ideologia, manera de fer les coses, però, sobretot, oferint-me consells. 

Segurament el seu nom, Ramon Peris-March, no és molt conegut. La majoria el coneixeran pel paper de Petri, un personatge que va protagonitzar el Club Super3 entre els anys 1991 i 2001. Però no només ha fet això, a més dels 25 anys dedicats al programa infantil, també ha fet monòlegs, direcció de teatre, dissenys gràfics, lletres de cançons, però per sobre de tot, és pare de tres fills. 

L'ambient és agradable, tot i que els dos anem amb jaqueta. Els nens ja han sortit de les escoles i ens disposem a començar l'entrevista, que acabarà sent una passejada amb una conversa molt entretinguda i interessant. En tot moment, una persona molt propera, que m'explica les seves històries com si fos una més de la família. Comencem parlant sobre els seus inicis, poques persones saben qui era Ramon Peris-March abans de fer de Petri. 

"Em dedicava a copsar, definir, catalogar, ordenar les emocions, perquè era una cosa que m'impressionava, veure per què les persones reaccionaven diferent davant d'alguns fets. Jo feia disseny gràfic i pensava que per fer disseny necessites explicar alguna cosa. Una premissa d'un professor, que a mi em va marcar molt, va ser: si no tens res a dir, calla." Aquesta afirmació, la del seu professor, va sortint al llarg de la xerrada, es nota que la té integrada com un lema de vida.

dissabte, 2 d’abril del 2016

Alex Blasco: "M'agradaria esquiar a Alaska, British Columbia i Japó"


Alex Blasco és un esportista, redactor i estudiant d'enginyeria informàtica. Competeix en la modalitat d'esquí Freeride, on és el número 377 de la Freeride Leadership, a més d'escalar com a hobby. Pel que fa a redactor, col·labora amb la pàgina web Lugares de Nieve, on ha publicat diversos reportatges compartits a La Vanguardia, entre d'altres. A continuació podeu veure la seva trajectòria dins del món de l'esport.


Fa dos mesos vas competir al FWQ Les Arcs 2, què representa això per tu?
Competir a Les Arcs va ser una gran experiència per mi ja que era el primer cop que esquiava i competia als Alps. No anava decidit a guanyar ja que portava unes molèsties al genoll que no em deixaven esquiar al 100% però vaig tenir mala sort i a la part de dalt de la meva línia (baixada) em vaig perdre, vaig saltar un roc per un costat equivocat i al trobar-me la recepció dura vaig caure. Però dels errors s'aprèn ja que em va servir per veure on està el meu nivell d'esquí i quines coses he de millorar.

Per que vas decidir dedicar-te al Freeride?
Ara ja fa uns anys que vaig deixar d'esquiar en pista per baixar per les magnífiques vessants que tenim a Arcalís - Andorra. Vaig decidir aquest canvi perquè un monitor d'esquí amic meu m'hi va portar i en vaig quedar enamorat. Vaig quedar enamorat de la sensació de llibertat que t'atorga aquesta disciplina del esquí alpí on no hi han regles, només les de seguretat. Estàs tu amb la muntanya i la gaudeixes amb amics fent el que més ens agrada. També va ajudar molt les fotos i els vídeos. Cada cop es fan més vídeos de gent practicant el Freeride que ens deixen a molts amb la baba penjant (riu...).