Gran Torino

Títol: Gran Torino

Any: 2008

Duració: 119 minuts

País: Estats Units

Director: Clint Eastwood

Guió: Nick Schenk (Historia: Nick Schenk, Dave Johannson)

Actors: Clint Eastwood, Christopher Carley, Bee Vang, Ahney Her, John Carroll Lynch, Cory Hardrict, Brian Haley, Geraldine Hughes, Dreama Walker, Brian Howe, Doua Moua, Sarah Neubauer, Chee Thao, Scott Eastwood

Productora: Warner Bros. Pictures,  Village Roadshow Pictures, Malpaso Productions i Double Nickel Entertainment

La interrelació entre dues cultures contràries

Una pel·lícula dramàtica que critiqui el racisme i el model de societat americana és un treball difícil. El film del Gran Torino ho aconsegueix a la perfecció, barrejant ironia per part del protagonista, amb un final inesperat que farà que qualsevol espectador quedi enlluernat amb la màgica combinació del llarg metratge.

Walt Kowalski (Clint Eastwood) és un veterà de la Guerra de Corea, que s'acaba de quedar vidu i que la seva màxima passió és el seu cotxe Gran Torino del 1972. Un home tradicional i rondinaire, que de sobte es veu vivint en un barri envoltat d'immigrants asiàtics els quals detesta. Però les circumstàncies acaben afavorint un apropament entre la comunitat Hmong i en Walt, que acaba adonant-se que té més trets en comú amb ells que amb la seva família.

La pel·lícula gira al voltant del seu bé més apreciat: el Ford Gran Torino. Aquest cotxe està present en les diverses trames que tracta el film: els grups vandàlics, la família o l'amistat que fa amb el seu veí Thao. El títol, que fa honor al vehicle, està ben escollit ja què és el tronc on es recolza i relaciona tota l'obra.

Cor de nen amb esperit reivindicatiu

Fotògrafa: Elena Peris-March

"Quan comença una entrevista has de situar-la. Estem aquí a la plaça Gal·la Placídia, en un banc asseguts, perquè no som consumidors de cafè. Hem buscat un lloc més o menys arrecerat perquè el soroll dels vehicles...." Ramon Peris-March comença l'entrevista donant-me un consell. Tota la trobada m'ha anat explicant la seva trajectòria, ideologia, manera de fer les coses, però, sobretot, oferint-me consells. 

Segurament el seu nom, Ramon Peris-March, no és molt conegut. La majoria el coneixeran pel paper de Petri, un personatge que va protagonitzar el Club Super3 entre els anys 1991 i 2001. Però no només ha fet això, a més dels 25 anys dedicats al programa infantil, també ha fet monòlegs, direcció de teatre, dissenys gràfics, lletres de cançons, però per sobre de tot, és pare de tres fills. 

L'ambient és agradable, tot i que els dos anem amb jaqueta. Els nens ja han sortit de les escoles i ens disposem a començar l'entrevista, que acabarà sent una passejada amb una conversa molt entretinguda i interessant. En tot moment, una persona molt propera, que m'explica les seves històries com si fos una més de la família. Comencem parlant sobre els seus inicis, poques persones saben qui era Ramon Peris-March abans de fer de Petri. 

"Em dedicava a copsar, definir, catalogar, ordenar les emocions, perquè era una cosa que m'impressionava, veure per què les persones reaccionaven diferent davant d'alguns fets. Jo feia disseny gràfic i pensava que per fer disseny necessites explicar alguna cosa. Una premissa d'un professor, que a mi em va marcar molt, va ser: si no tens res a dir, calla." Aquesta afirmació, la del seu professor, va sortint al llarg de la xerrada, es nota que la té integrada com un lema de vida.

Alex Blasco: "M'agradaria esquiar a Alaska, British Columbia i Japó"

Alex Blasco és un esportista, redactor i estudiant d'enginyeria informàtica. Competeix en la modalitat d'esquí Freeride, on és el número 377 de la Freeride Leadership, a més d'escalar com a hobby. Pel que fa a redactor, col·labora amb la pàgina web Lugares de Nieve, on ha publicat diversos reportatges compartits a La Vanguardia, entre d'altres. A continuació podeu veure la seva trajectòria dins del món de l'esport.

Fa dos mesos vas competir al FWQ Les Arcs 2, què representa això per tu?

Competir a Les Arcs va ser una gran experiència per mi ja que era el primer cop que esquiava i competia als Alps. No anava decidit a guanyar ja que portava unes molèsties al genoll que no em deixaven esquiar al 100% però vaig tenir mala sort i a la part de dalt de la meva línia (baixada) em vaig perdre, vaig saltar un roc per un costat equivocat i al trobar-me la recepció dura vaig caure. Però dels errors s'aprèn ja que em va servir per veure on està el meu nivell d'esquí i quines coses he de millorar.

Per que vas decidir dedicar-te al Freeride?

Ara ja fa uns anys que vaig deixar d'esquiar en pista per baixar per les magnífiques vessants que tenim a Arcalís - Andorra. Vaig decidir aquest canvi perquè un monitor d'esquí amic meu m'hi va portar i en vaig quedar enamorat. Vaig quedar enamorat de la sensació de llibertat que t'atorga aquesta disciplina del esquí alpí on no hi han regles, només les de seguretat. Estàs tu amb la muntanya i la gaudeixes amb amics fent el que més ens agrada. També va ajudar molt les fotos i els vídeos. Cada cop es fan més vídeos de gent practicant el Freeride que ens deixen a molts amb la baba penjant (riu...).

Missió, visió i valors

Una llibreria atrapada en una boutique parisienne

"Vinc a provar un llibre" diu un client a en Xavier Vidal, el propietari de la botiga. La Nollegiu és una llibreria situada al carrer Pons i Subirà número 3 de Poblenou, tot i que a la seva façana apareix el nom de Juanita. I qui és aquesta "Juanita"?

Fundada al 1920, la botiga de la Juanita venia fils i roba. El marit de la Juanita li va regalar l'edifici a la seva dona ja que semblava una boutique parisienne. Malgrat tenir moltes ofertes per a vendre l'immoble, van decidir que donés un servei al barri. I aquí va aparèixer en Xavier. L'anterior local de la Nollegiu se li va quedar petit i per això va decidir traslladar-se. A la planta superior de la Juanita encara hi ha els emprovadors, amb les cortines de vellut, i el terra de moqueta. Els maniquins, que imiten siluetes de persona, estan reutilitzats com a prestatgeries pels llibres. Disposa d'emprovadors d'obres, formats per paravents. La Nollegiu no és només una llibreria, sinó que és un centre cultural. Aquí no només es vénen a comprar obres literàries, sinó que es vénen a provar i posteriorment a comprar. És un nou concepte, on fusiona cafeteria i llibreria, a més d'un lloc on fer xerrades i trobades culturals. Unes escales de cargol fetes de fusta, van en concordança amb la resta de la botiga. La moqueta també està en harmonia, la combinació entre els seus colors grana i daurat fan de mestre de cerimònies unificant tots els elements del local. Tot plegat, la botiga reuneix una sèrie d’elements que sembla que estiguessin predestinats a acabar junts, com si fos el destí de tots ells.

Oriol Pamies "Hay muchos elementos de Barcelona que Tel Aviv también tiene"

Oriol Pamies nació el año 1989 en Reus. A sus 26 años forma parte de Interacting Technology, una compañía de tecnología muy importante con base en Tel Aviv y sedes en 4 continentes. Entre otros proyectos, ha impulsado Moovz, una plataforma que alberga la comunidad LGBT online más grande del mundo. Hablamos con él sobre turismo, Israel, Barcelona... Pero antes, le hacemos un cuestionario rápido para saber un poco más sobre sus gustos personales. Sobre la imagen podréis ver sus respuestas....

 

¿Qué crees que ha favorecido el turismo LGBT en Barcelona?

Hace muchos años que se organizan, tanto des del Ayuntamiento como des del Departamento de Turismo, muchísimas cosas para captar al público LGBT en Barcelona. Digamos que Barcelona tiene una serie de condiciones, tanto por el tema de gastronomía, por ubicación dentro de la Comunidad Europea, proximidad al mar, playas, buen tiempo durante todo el año; y además todas las atracciones turísticas que hay, tema del modernismo, festivales de música; que favorecen que sea un sitio muy atractivo para el turismo LGBT y para venir. Se tienen que destacar algunos acontecimientos en concreto, como podría ser el Circuit Festival, que se hace en el mes de agosto. Trae alrededor de unos setenta u ochenta mil turistas en 10 días. La combinación entre una buena organización por parte de los empresarios y las instituciones de la ciudad con unas características muy determinadas que tiene Barcelona, serían las cosas que favorecen más el hecho que el público LGBT esté interesado en venir a Barcelona.

El turisme LGBT a Barcelona

Reportatge audiovisual sobre el turisme LGBT a Barcelona, amb les declaracions de Igory Kingdom, Oriol Pàmies i Eugeni Rodriguez.

Autors: Sergi Ill, Irina Jamois, Albert Negrete i Toni Quintana.

Ressolució de les places d'intercanvi de la UAB

Notícia sobre la ressolució de les places d'intercanvi a la Universitat Autònoma de Barcelona.