Gran Torino

Títol: Gran Torino

Any: 2008

Duració: 119 minuts

País: Estats Units

Director: Clint Eastwood

Guió: Nick Schenk (Historia: Nick Schenk, Dave Johannson)

Actors: Clint Eastwood, Christopher Carley, Bee Vang, Ahney Her, John Carroll Lynch, Cory Hardrict, Brian Haley, Geraldine Hughes, Dreama Walker, Brian Howe, Doua Moua, Sarah Neubauer, Chee Thao, Scott Eastwood

Productora: Warner Bros. Pictures,  Village Roadshow Pictures, Malpaso Productions i Double Nickel Entertainment

La interrelació entre dues cultures contràries

Una pel·lícula dramàtica que critiqui el racisme i el model de societat americana és un treball difícil. El film del Gran Torino ho aconsegueix a la perfecció, barrejant ironia per part del protagonista, amb un final inesperat que farà que qualsevol espectador quedi enlluernat amb la màgica combinació del llarg metratge.

Walt Kowalski (Clint Eastwood) és un veterà de la Guerra de Corea, que s'acaba de quedar vidu i que la seva màxima passió és el seu cotxe Gran Torino del 1972. Un home tradicional i rondinaire, que de sobte es veu vivint en un barri envoltat d'immigrants asiàtics els quals detesta. Però les circumstàncies acaben afavorint un apropament entre la comunitat Hmong i en Walt, que acaba adonant-se que té més trets en comú amb ells que amb la seva família.

La pel·lícula gira al voltant del seu bé més apreciat: el Ford Gran Torino. Aquest cotxe està present en les diverses trames que tracta el film: els grups vandàlics, la família o l'amistat que fa amb el seu veí Thao. El títol, que fa honor al vehicle, està ben escollit ja què és el tronc on es recolza i relaciona tota l'obra.

La producció tracta diferents temes polèmics, tot i que es centra en criticar al racisme. El protagonista, representa a un americà orgullós de la seva pàtria, és un racista que no vol viure envoltat d'asiàtics al seu barri. En el moment que la seva veïna immigrant Sue Lor (Ahney Her) el convida a una barbacoa a casa seva, en Walt s'adona que amb aquesta comunitat té més afinitat que amb els seus propis fills. Durant la resta de l'obra el protagonista va agafant confiança i relació amb els seus adjacents, els quals s'acaben convertint en els seus amics i éssers estimats. També és rellevant el personatge de l'àvia Vang Lor (Chee Thao), que és l'equivalent asiàtic d'en Walt. Al començament l'americà no la pot ni veure, però a mesura que avança la pel·lícula acaba respectant-la, fins i tot abans de morir li deixa la seva gossa per a què se'n faci càrrec.

A més del racisme, el film també parla sobre la família. Una néta que només vol el seu cotxe i alguns mobles, el seu fill que només el truca per demana-li favors i una jove que pensa en internar-lo en una residència; mostren uns parents poc preocupats pel seu patriarca. Aquest tema es reforça a una de les últimes escenes, on la família va al notari per a llegir el testament d'en Walt. Les seves cares, expressions i reaccions denoten aquest interès pels diners i possessions, més que estimació cap al difunt. Crec que la crítica a aquest tipus de gent o famílies és directe i demostra la hipocresia que tenen algunes persones envers els seus parents o éssers estimats.

Tot i què l'obra té un contingut crític i una temàtica seriosa, Clint Eastwood li dona una pinzellada d ironia amb les seves frases irreverents. La millor escena, i probablement la més famosa, treu un somriure als espectadors: "¿Qué tramáis morenos?", la frase més memorable de tota la pel·lícula aconsegueix convertir-se en un mite del cinema actual.

Clint Eastwood ha dirigit i interpretat la pel·lícula a la perfecció, on el seu missatge queda clar i concís. Una obra que combina tocs d'humor del característic personatge rondinaire, amb una forta crítica social. El seu trist final farà caure alguna llàgrima a l'espectador, tot i que la resta d'elements estan en harmonia i fan que es converteixi en un film imprescindible per a tots aquells amants del bon cinema.