La integració de la cultura francesa a Barcelona

Les semblances entre Catalunya i França no són tant llunyanes com ens pensem

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, a Barcelona viuen 1.611.822 habitants. D'aquests, 836.165 són estrangers amb permís de residència a la capital catalana i 25.170 d'ells són francesos. França és el setè país amb més immigrants i la segona nacionalitat que més ha augmentat la seva població a la ciutat de Barcelona.

P. P. és un francès que va immigrar a Barcelona fa 9 anys des de Saint-Etienne, una ciutat a la regió de Roine-Alps. Va venir a Barcelona perquè va trobar una oportunitat de feina i va decidir començar una nova vida. La seva família viu a França i actualment té una parella belga.

L'A. C. també va immigrar fa més de tres anys des de Normandia. Estava cansat del seu poble i va conèixer a una noia catalana que va ser el motiu pel qual va decidir emigrar. El seu germà de viu a Barcelona però la resta de la seva família continua a França.

Actualment, tant l'A. com el P., treballen a la mateixa empresa. Creuen que estan integrats a la ciutat però no es consideren catalans. Ambdós viatgen uns tres cops l'any a França per anar a veure als seus respectius familiars i amics.

El Consolat Francès de Barcelona és un organisme públic que s'encarrega dels assumptes legals i administratius dels francesos que venen a viure al nostre país. El responsable del departament de comunicació del Consolat, no ha volgut donar la seva opinió sobre la integració dels francesos ni participar en la realització d'aquest reportatge.

A Barcelona també hi ha el Cercle des Français, una associació que ajuda a acollir, informa i assisteix als francesos que venen a viure a Catalunya. Els facilita la instal·lació i integració al país i promou el coneixement entre francesos i francòfons i el manteniment del contacte entre ells. Organitzen activitats culturals, esportives i de lleure per fomentar la relació entre els seus membres, encara que algunes d'aquestes activitats estan orientades a la cultura catalana i barcelonina.

La llengua francesa a Barcelona

Segons l'Ambaixada de França a Espanya, el francès és la novena llengua més parlada al món amb aproximadament 220 milions de parlants. El P. explica que quan va venir a Barcelona, la gent li parlava en francès i pensa que es pot sobreviure a la ciutat sense parlar català ni castellà. Afirma que per ell la capital catalana és una barreja de molts estrangers i que el nombre de catalans és molt baix en comparació als immigrants. L'A. creu que parlar català és important i en un futur espera estudiar-lo i aprendre'l.

A la ciutat hi ha dues escoles que ofereixen estudis francesos: el Liceu Francès de Barcelona i l'Escola Ferdinand de Lesseps de Barcelona. Les dues ofereixen cursos des de Maternelle fins al Lycée, que seria equivalent a P3 fins a 2n de Batxillerat als estudis espanyols.

Segons el Departament de Comunicació del Liceu Francès, el 37% dels alumnes són espanyols, el 57% francesos i el 6% restant són d'altres nacionalitats. Els estudis són en francès, impartits per professors natius, menys les assignatures de català, castellà, anglès, geografia i història. Dins del programa escolar hi ha classes d'iniciació al català pels alumnes que ho necessitin i també ofereixen classes de cultura local. La llengua catalana també es pot suprimir en el cas que les famílies romanguin menys de dos anys a la ciutat.

M. W., ex estudiant del Liceu Francès, explica que va fer proves específiques on estudiava el temari espanyol que no entrava als estudis francesos. Actualment està estudiant enginyeria aeronàutica i a l'hora de començar les classes a la universitat va notar que en algunes matèries anava menys preparat que els de les escoles catalanes. Molts dels seus companys han emigrat a països de parla francesa com Canadà o França.

A l'Escola Ferdinand de Lesseps de Barcelona tenen un pla d'estudis francès però també fan història i geografia en la llengua local. Els alumnes no tenen la opció d'examinar-se del Baccalauréat, la selectivitat francesa, i han de fer les proves d'accés a la universitat espanyoles.

Segons l'Ambaixada de França a Espanya, hi ha dues universitats que tenen un departament de llengua francesa dins dels graus de filologia: la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.

A la capital catalana també hi ha l'Institut Francès de Barcelona, que s'encarrega d'ensenyar la llengua i la cultura francesa als estudiants catalans o espanyols. També ofereix classes de patrimoni barceloní, acompanyades d'activitats i excursions, tant per francesos com per catalans. L'Institut també organitza un gran nombre d'activitats culturals en francès, com cinema en versió original o conferències.

Cultura i temps lliure

Durant el temps lliure és on es descobreix veritablement si una persona està integrada o no dins d'una cultura. A Barcelona hi ha una gran quantitat de llocs i associacions que organitzen activitats i esdeveniments culturals en francès.

Al barri del Poble Sec hi ha el Théatre Amalia, que realitza totes les seves funcions en francès. També ofereix cursos teatrals per nens i adults francòfons que vulguin practicar aquest art. L'institut Francès de Barcelona també dóna l'oportunitat de poder veure obres en francès, fetes per professionals o per alumnes del mateix Institut.

Pel que fa al cinema l'oferta és més variada. A Barcelona hi ha sis llocs que ofereixen pel·lícules franceses en versió original: la Filmoteca de Catalunya, l'Institut Francès, els Cinémas Renoir, el Cinéma Verdi, el Cinéma Parc Verdi i el Cinéma Icària Ielmo.

El P. no sol mirar pel·lícules en francès ja que no entén perquè hauria de veure-les en la seva llengua si està vivint aquí. Sap que existeixen llocs on les projecten en versió original o festivals de curtmetratges, però no acostuma a anar-hi. L'A. tampoc va mai a veure pel·lícules en francès perquè pensa que si viu a Barcelona ha d'acostumar-se a la llengua d'aquí.

També hi ha diversos museus que ofereixen activitats en francès. Un exemple és el Museu d'Arqueologia de Catalunya que al mes de març va organitzar una festa pel Dia Internacional de la Llengua Francesa. Van oferir una visita guiada en francès per l'exposició permanent i un petit concert de música francesa.

Pel que fa a la lectura, segons l'Ambaixada de França a Espanya, hi ha 12 llibreries amb fons francès a Barcelona. A la ciutat només hi ha una llibreria francesa anomenada Jaimes, situada al barri de la Dreta de l'Eixample. Aquesta botiga, oberta des de fa més de 50 anys, ofereix una gran varietat de llibres en francès i organitza un gran nombre d'activitats culturals. L'institut Francès també disposa d'una mediateca francesa que consta de 14.000 llibres de lliure accés, 40 títols de publicacions periòdiques, 1.500 DVDs, 1.500 CDs, 1.800 documents per a nens i joves i 2.000 documents per a professors de francès.

Avui en dia amb Internet, la premsa francesa es pot consultar de forma simple i ràpida. A més, un gran nombre de quioscs de la ciutat ofereixen la premsa en format paper. L'Ambaixada francesa també posa a la disposició dels francòfons dos documents diaris sobre la premsa espanyola traduïda al francès i sobre la presència de França a la premsa espanyola.

A Catalunya, segons l'Anuari Econòmic d'Espanya de La Caixa, hi ha 15.939 bars i restaurants. Una gran part d'aquests restaurants són de cuina francesa, des de creperies fins a restaurants d'haute cuisine. La gastronomia francesa i la catalana tenen poques característiques comunes. La primera té com a base la mantega, en canvi la catalana té com a base l'oli d'oliva. L'A. prefereix anar als restaurants de cuina catalana, el cas contrari que el P. que sol anar als de cuina francesa.

L'A. explica que està acostumat a menjar cuina local, com el pa amb tomàquet o les olives. Quan els catalans el coneixien li parlaven de tòpics culinaris francesos, com el formatge o el vi, cosa que a ell no li agradava. El P. confessa que ha adoptat totalment les costums gastronòmiques catalanes, des dels productes de pagès fins a l'escalivada o la calçotada.

Algunes sèries de televisió franceses han triomfat al nostre país. És l'exemple de Camera Café, Espies de Veritat, Splash: Famosos al agua, els Borgia o el Gran Prix. Encara que la població catalana no en tingui consciència, una bona part dels concursos i sèries televisives provenen del país gal. Els dos francesos coincideixen en què les sèries de televisió que veuen aquí, són les mateixes que veien al seu país natal.

La música també és un factor clau en la integració, ja que pot ser un punt en comú amb els habitants del país. La francesa i la catalana són molt diferents entre sí, tant d'estil com de ritme. L'A. i el P. coneixien música espanyola abans de venir a viure a Barcelona.

Els dos tenen una opinió semblant sobre la música d'aquí. Coincideixen en què la música del seu país és diferent a la catalana, encara que tenen aspectes semblants. El P. pensa que a Barcelona la música està més desenvolupada i li agraden molt els grups petits com La Pegatina. També afirma que a la seva ciutat natal no hi havia gent al carrer tocant la guitarra o fent música, i abans de venir a la ciutat només coneixia al cantant Manu Chao.

L'A. opina que el rap espanyol és de molt baix nivell comparat amb el francès. Coneix a grups de música espanyols com Ska-P però prefereix els grups francesos ja que diu que fan una música millor. Abans de venir a viure a Barcelona només coneixia cançons com "La camisa negra" o "La Macarena".

Les costums catalanes són molt significatives a la nostra cultura. Els immigrants no poden mantenir-se al marge d'aquestes tradicions, ja sigui passejant per la ciutat durant una festivitat tan famosa com Sant Jordi o assistint a petites festes locals com les Festes Majors. El P. explica que sol anar a les festes de barri, com les festes de Gràcia, i que no li agrada la festivitat de Sant Joan perquè la veu perillosa pels petards. L'A., al tenir una novia catalana, participa activament a un gran nombre de festivitats. La majoria d'elles al poble de Castellbisbal, on viuen els seus sogres.

L'esport també és un factor important per a la integració a una ciutat. A França és molt popular el rugby, la seva lliga està formada per 14 equips, esport amb menys tradició a Espanya, amb un total de 12 equips. El P. forma part d'un equip d'aquest esport, tot i que troba que el nivell a Barcelona és molt més baix que el francès. Per la seva part l'A., juga a un equip de futbol i pensa tot el contrari que el seu company. Afirma que el nivell futbolístic a Barcelona és molt superior al del seu país natal.

Pel que fa a la política, el tema independentista també afecta a la integració dels francesos. El P. i l'A. tenen mentalitats molt diverses sobre el tema. Els dos estan al corrent de la independència de Catalunya però actuen molt diferent. El P. creu que Barcelona forma part d'Espanya i no entén perquè hauria d'independitzar-se. En canvi, l'A., va participar en la cadena humana del passat 11 de setembre ja que creu que Catalunya podria sobreviure sense l'ajuda d'Espanya.

Les amistats també influeixen en la manera que tenen les persones d'integrar-se. Els dos treballen al departament francòfon d'una empresa, aquest departament està format només per natius i això fa que tinguin més gustos en comú amb els seus companys de feina que no amb barcelonins o catalans. Els dos francesos accepten que treballar en un departament francès, envoltats només de compatriotes, no ajuda a la seva integració. Les seves amistats són majoritàriament del mateix país que ells ja que quasi totes elles provenen de la seva feina.

Opinions catalanes i experiències personals

Quan van arribar a Barcelona, la gent de seguida s'adonaven que eren francesos i aquest fet va provocar diverses reaccions en ells. Tant l'A. com el P., coincideixen en què la població catalana els va acollir de forma amable i bondadosa. El P. explica que al principi de venir a viure a Barcelona la gent li parlava en francès perquè notaven el seu accent, creu que hi havia cert racisme envers ell. L'A. pensa que la població el volia acollir per la forma amb què es comportaven amb ell, de forma simpàtica i oberta.

Els horaris francesos i els catalans són força diferents i és un factor que va afavorir la integració del P.. Els horaris que li permetien fer la migdiada i els dinars més tard, van fer que s'acostumés molt ràpid a la seva nova rutina. Pel que fa a l'A., està encantat que els horaris de festa nocturna de Barcelona siguin més extensos que els del seu país natal.

La opinió que tenen els catalans sobre els francesos és molt diversa. Per l'experiència de l'A., creu que els catalans tenen la imatge de París i de la Torre Eiffel i no tenen en compte la resta de França. Per part del P., opina que els catalans pensen que els francesos són orgullosos i rondinaires.

Segons un qüestionari realitzat a persones residents a Barcelona, el 79% dels enquestats coneix a algun francès. Un 74% pensen que els francesos estan integrats a la ciutat, però un 28% creu que no s'esforcen per estar-ho. Un 36% parla francès i dels que no el parlen, un 80% li agradaria aprendre'l.

Una de les enquestades és la M-J R., una dona que està casada amb un francès i que va viure dos anys a França. Creu que la comunitat francesa és molt tancada i que els francesos no tenen ganes d'integrar-se en el país on es troben, ja que intenten seguir amb les seves costums i amb la seva gent.

La immigració a Barcelona és un tema que genera debat i hi ha opinions molt diverses. Si mirem al nostre voltant veurem que estem convivint amb un gran nombre de persones estrangeres ja que la meitat de la població barcelonina ho és. De fet la festa nacional catalana, l'11 de setembre, commemora la pèrdua de la Guerra dels Segadors contra el país gal. Tòpics com França l'etern enemic de Catalunya o els francesos només venen a prendre el sol i a comprar tabac, s'escolten sovint entre la població catalana. Malgrat aquestes idees, llocs emblemàtics de Barcelona porten el nom del país veí, com és el cas de l'estació de França. Potser ens uneixen més coses de les que pensem o sabem.