Oriol Pamies "Hay muchos elementos de Barcelona que Tel Aviv también tiene"

Oriol Pamies nació el año 1989 en Reus. A sus 26 años forma parte de Interacting Technology, una compañía de tecnología muy importante con base en Tel Aviv y sedes en 4 continentes. Entre otros proyectos, ha impulsado Moovz, una plataforma que alberga la comunidad LGBT online más grande del mundo. Hablamos con él sobre turismo, Israel, Barcelona... Pero antes, le hacemos un cuestionario rápido para saber un poco más sobre sus gustos personales. Sobre la imagen podréis ver sus respuestas....

 

¿Qué crees que ha favorecido el turismo LGBT en Barcelona?

Hace muchos años que se organizan, tanto des del Ayuntamiento como des del Departamento de Turismo, muchísimas cosas para captar al público LGBT en Barcelona. Digamos que Barcelona tiene una serie de condiciones, tanto por el tema de gastronomía, por ubicación dentro de la Comunidad Europea, proximidad al mar, playas, buen tiempo durante todo el año; y además todas las atracciones turísticas que hay, tema del modernismo, festivales de música; que favorecen que sea un sitio muy atractivo para el turismo LGBT y para venir. Se tienen que destacar algunos acontecimientos en concreto, como podría ser el Circuit Festival, que se hace en el mes de agosto. Trae alrededor de unos setenta u ochenta mil turistas en 10 días. La combinación entre una buena organización por parte de los empresarios y las instituciones de la ciudad con unas características muy determinadas que tiene Barcelona, serían las cosas que favorecen más el hecho que el público LGBT esté interesado en venir a Barcelona.

El turisme LGBT a Barcelona

Reportatge audiovisual sobre el turisme LGBT a Barcelona, amb les declaracions de Igory Kingdom, Oriol Pàmies i Eugeni Rodriguez.

Autors: Sergi Ill, Irina Jamois, Albert Negrete i Toni Quintana.

Ressolució de les places d'intercanvi de la UAB

Notícia sobre la ressolució de les places d'intercanvi a la Universitat Autònoma de Barcelona.  

 

Els Rodalies i el coure

Quants de nosaltres algun cop hem hagut d'arribar tard a la feina, a la universitat o a alguna quedada per culpa dels Rodalies? Normalment hi ha dos principals motius: un atropellament o el robatori de coure.

En el primer cas, aquest incident provoca unes hores de retard en aquella línia concreta però el més probable és que al dia següent ja estigui solucionat. Però amb el coure és diferent. Quan algunes persones roben coure, fa que aquell tram de la línia quedi afectat durant dies o inclús setmanes, provocant immensos danys immaterials com males cares a la feina o haver de despertar-se abans per anar a la universitat.

Però jo em pregunto, perquè la gent roba coure del tren? Al 2015, s'han robat 202,98 kilòmetres de coure a tota Catalunya. Per darrere va la Comunitat Valenciana, amb 55,47 kilòmetres. La principal raó pel robatori d'aquest material és la seva important necessitat a Xina. I com és que Catalunya és la comunitat autònoma on més coure roben? Perquè és on les infraestructures ferroviàries són més denses i més abundants.

Des del 2011, el Ministeri de Foment ha invertit més de 21 milions d'euros en reposar aquests cables robats. En plena crisis econòmica on només fan que retallar despeses, no s'han plantejat trobar una solució immediata a aquest problema per així poder invertir en pensions o hospitals?

Les preguntes bombardegen

Tots som conscients de la perillosa situació terrorista que amenaça el món actualment. Però, fa quan que aquesta amenaça ja estava a l'agenda política d'Obama o de Merkel? La guerra civil siriana va començar al 2011, però és molt diferent a la que hi ha actualment.

Segons una entrevista al fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova al diari El Temps, dins de la guerra siriana hi ha cinc actors amb objectius i interessos diferents: el govern sirià, l'Estat Islàmic, l'exèrcit Lliure de Síria, el front Al-Nusra i els Kurds. I llavors penso, perquè una guerra interna ha d'implicar els bombardejos i ajuda de l'exèrcit francès, americà, rus...? Què no ens estan dient?

La versió oficial és que ho fan per atacar als terroristes. Però Al-Qaeda i l'Estat Islàmic han fet bastants atemptats sanguinaris a Europa i Estats Units en els últims 15 anys, des de les Torres bessones fins a Charlie Hebdo. Perquè ara decideixen bombardejar Síria? Perquè els terroristes han atacat a un país "líder"?

Però aquests terroristes utilitzen armes i tancs americans i europeus. Això vol dir que els països occidentals els hi han venut. Però Estats Units diu que aquests tancs són els que es van oblidar de la guerra d'Irak. En serio? De veritat volen que ens creiem això?

Cinc anys més tard, aquest interrogants es fan més grans. La incògnita dels bombardejos per part de països occidentals a Síria creix, a la vegada que creixen el nombre de morts al país. Algun dia sabrem la veritat i podrem fer-nos una opinió objectiva o arribar a posicionar-nos?

Gelos

La gelosia és una emoció sentida per aquell que percep que una altra persona dóna a una tercera una cosa que ell vol per a si mateix, normalment és amor, afecte o atenció. En canvi, l'enveja és una emoció desagradable que experimenta una persona que desitja quelcom que posseeix una altra. Parlant clar, en la gelosia apareix una tercera persona, cosa que en l'enveja no.

Espanya ha estat un país bipartidista, on PP i PSOE s'han anat alternant el poder. Podríem dir que quan un dels seus dirigents es convertia en president, l'altre tenia enveja del càrrec que tenia el primer. Però ara, Espanya s'està convertint en un país tripartidista o quatripartidista (PP, PSOE, Ciutadans i Podemos). Llavors, això vol dir que l'enveja entre candidats des de 1982 (Felipe Gonzalez i Manuel Fraga), s'ha convertit en gelosia. Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera, es juguen un càrrec, però sabent que hauran de pactar i donar a alguns partits una atenció que no donaran a altres. Com un matrimoni i les seves amants.

Ens imaginem a Sánchez com l'home guapo i fort de la parella, el dominant. La dona seria Rajoy, una persona sense gran decisió que accepta totes les decisions del marit (menys quan les amigues, o diguem-li gabinet de comunicació, li diuen que ha de fer). Iglesias seria l'amant de Sánchez, la secretaria que porta la seva relació en secret però que de cara al públic sempre és simpàtica i comprensiva. Rivera, clarament, l'amant de Rajoy. Amb el seu atractiu posat, enamora a totes, i qui sap si té més amants a més de Rajoy...

Beneficis ocults?

Segons l'Institut d'Estudis Catalans, un dret és la "facultat d’exigir allò que ens és degut, de fer allò que la llei no defèn, de tenir, exigir, usar, etc., allò que la llei o l’autoritat estableix a favor nostre o ens és permès per qui pot". I la mateixa institució, defineix avortar com "parir prematurament abans que el fetus sigui viable". A Espanya, aquestes dues paraules estan constantment en conflicte. Mentre que hi ha persones que defensen l'avortament com un dret, algunes ho veuen com una matança a la vida. Aquesta guerra entre els que defensen i els que estan en contra d'aquesta acció, té diversos punts de vista. 

Comencem pels que estan a favor de poder avortar de forma lliure. Un dels arguments que donen és que és un dret que està inclòs en La Carta dels 12 Drets Sexuals i Reproductius, i dins dels Drets Humans. Fet que hauria de ser suficient per no posar-lo en dubte o voler abolir-lo. 

Pel que fa als que estan en contra, defensen que l'avortament va en contra la vida ja que estan matant a una persona. Però si ens parem a pensar, la masturbació no seria com matar a possibles persones, i per tant, possibles vides? 

Igual que passa amb la eutanàsia, donem un poder d'elecció respecte el nostre cos a les institucions polítiques, que està clar que no els hi pertoca. Llavors, és beneficiós tenir un sistema polític que controli tot, incloent la nostra salut o vida? Que guanya l'Estat si les dones pareixen fills no desitjats provinents d'un violador?