Opinions per a tots els gustos

Ahir van produir-se una de les eleccions més importants de la història recent de Catalunya, on la gran participació va ser significativa. Els diversos partits i formacions fan anàlisis ben diferents sobre els resultats: per una banda la candidata Arrimadas diu que la majoria ha votat en contra la independència, per l'altra, el senyor Junqueras afirma tenir el mandat democràtic per fer la independència i mentrestant, Catalunya Si Que Es Pot no es pronuncia sobre el tema. Però, què pensa la premsa internacional sobre aquest resultat? Al diari Le Monde, critiquen amb duresa a Artur Mas alhora que afirmen uns resultats decebedors per part del seu partit. Le Figaro, també francès, explica que una hipotètica Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea sense possibilitat d'entrar-hi de nou. Si anem a la premsa britànica, la BBC explica com els nacionalistes catalans guanyen les eleccions amb una gran majoria. Igual que The Guardian o el Washington Post. La CBC (la BBC canadenca), accepta la clara victòria independentista tot i criticar la pèrdua de suport d'aquesta. Sempre hi ha més d'una versió de la història, però en aquest cas, només n'hi ha dues. O ha guanyat la independència, o ha perdut, encara que alguns partits no s'hagin posicionat encara. L'única cosa que està clara és que la majoria absoluta del Parlament és clarament independentista i que malgrat que la senyoreta Arrimadas digui el contrari, estem a punt de començar una nova història, la nostra història.

Què passa a Síria?

Qui no ha vist aquesta foto? Ha aparegut a la portada de gairebé tots els mitjans, tant escrits com audiovisuals. La imatge d'aquest nen mort a la platja turca ha commogut a mig món. Però, fins a quin punt és notícia? Cada dia moren milers de persones intentant creuar fronteres per fugir dels seus països, ja sigui per guerres o per buscar un futur millor. I això no ocupa portades. El que ocupa portades són els governs decidint si acollir o no aquests éssers humans, com si tinguessin el dret de decidir per persones que ni tant sols coneixen. Però tornant a la fotografia, fins a quin punt és èticament o informativament correcte posar-la de portada? El drama dels refugiats és constant, però la mort d'aquest nen a una platja no és l'únic exemple. Els mitjans li han donat molta cobertura, quan al principi no sabien si ni tant sols publicar-la o no. A vegades el morbo fa que es doni importància a imatges que no són verdaderament rellevants en comparació amb la informació que contenen, com és el cas d'aquesta fotografia. Tot i que sigui molt impactant, els mitjans haurien d'explicar el perquè d'aquest nen siri mort a una platja turca, o els motius pels quals tanta gent arrisca la seva vida per arribar a Europa en busca d'asil polític. Perquè realment, quants de nosaltres sabem el veritable problema que existeix a Síria?

La integració de la cultura francesa a Barcelona

Les semblances entre Catalunya i França no són tant llunyanes com ens pensem

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, a Barcelona viuen 1.611.822 habitants. D'aquests, 836.165 són estrangers amb permís de residència a la capital catalana i 25.170 d'ells són francesos. França és el setè país amb més immigrants i la segona nacionalitat que més ha augmentat la seva població a la ciutat de Barcelona.

P. P. és un francès que va immigrar a Barcelona fa 9 anys des de Saint-Etienne, una ciutat a la regió de Roine-Alps. Va venir a Barcelona perquè va trobar una oportunitat de feina i va decidir començar una nova vida. La seva família viu a França i actualment té una parella belga.

L'A. C. també va immigrar fa més de tres anys des de Normandia. Estava cansat del seu poble i va conèixer a una noia catalana que va ser el motiu pel qual va decidir emigrar. El seu germà de viu a Barcelona però la resta de la seva família continua a França.

Actualment, tant l'A. com el P., treballen a la mateixa empresa. Creuen que estan integrats a la ciutat però no es consideren catalans. Ambdós viatgen uns tres cops l'any a França per anar a veure als seus respectius familiars i amics.

El Consolat Francès de Barcelona és un organisme públic que s'encarrega dels assumptes legals i administratius dels francesos que venen a viure al nostre país. El responsable del departament de comunicació del Consolat, no ha volgut donar la seva opinió sobre la integració dels francesos ni participar en la realització d'aquest reportatge.

Tornen els creuers a Barcelona!

El creuer Norwegian Epic torna a començar temporada al port de Barcelona. Després de sis mesos al Carib, dijous va tornar del seu viatge transatlàntic de Miami. Tot i que la companyia va realitzar un creuer de només tres dies pel sud de França i Mallorca fins diumenge, avui ja ha començat la seva ruta habitual. Aquesta ruta té parada a països com França o Itàlia i una durada de 7 dies.

El Norwegian Epic amb més de 4000 passatgers i casi 2000 persones de tripulació, és el segon creuer més gran del món. La companyia proposa el Freestyle Cruising, una manera de viatjar de forma lliure i sense horaris.

El vaixell va ser construït per unes drassanes a Saint-Nazaire, a França. Va entrar en servei per la companyia Norwegian Cruise Line, l'any 2010, on compagina les seves rutes pel Carib i pel Mediterrani. Els més de 20 restaurants i el parc aquàtic de la coberta, l'han convertit en un referent dels creuers arreu del món.

El vaixell que gaudeix de més de 2000 camarots, ofereix als passatgers serveis com teatre, una galeria d'art o un casino. També destaca per la seva pantalla de dos pisos d'alçada a la sala de videojocs i el seu Ice Bar.

El preu és molt variat. Des dels 460 euros per una habitació interior fins als 4700 d'una habitació a la zona anomenada The Haven. Aquesta part és la més luxosa del vaixell i ocupa les plantes superiors. Els clients disposen de concierge, majordom i sales exclusives per ells sols.

Com és una prèvia per a fer un vídeo de Youtube?

Són les set i mitja del vespre. El Luismi, el Denis, el Lomba i el Mini han quedat a la porta del Fòrum per a fer un vídeo pel seu canal de Youtube Barcelona Ríe. Fa un any van començar el canal i han pensat fer un vídeo d'aniversari sobre la Feria de Abril de Barcelona i decideixen fer una volta per veure l'ambient.

Comencen a caminar en direcció les casetes, on quatre dones subjecten cartells on posa: Abraçades gratis i Déu t'estima. Un gran nombre de policies vigila la zona, mentre que un grup d'àrabs ven globus amb formes de Doraemon o Pocoyó. Els quatre nois caminen en línia, un al costat de l'altre, com si fossin els Beatles, amb música andalusa de fons. Dos homes vestits de Mickey Mouse i de Winnie The Pooh esperen als nens per fer-se fotos i guanyar diners. Comença a sonar música festiva que desacredita totalment el sentiment andalús, provinent d'un local on venen cocktails i alcohol.

A mesura que es van endinsant a la zona de les casetes, la música flamenca sona més i més fort. El Luismi agafa el seu mòbil per fer-se un selfie-video que després pujarà al canal de preses falses i making-off. La gent passeja, una bona part amb vestits i faldilles andalusos, i balla al ritme de la música flamenca.

Un estand del PSC i un altre de Ciutadans sorprenen als visitants de la fira, que se'ls miren encuriosits. Un avi pica de mans perquè la seva neta balli, mentre que a l'altre costat hi ha un Photocall del Periódico sense cap persona. Una gran quantitat de xonis aglomeren els carrerons de les casetes, totes elles amb flors de colors vistosos al cap.

Una parella de gent gran passeja pels carrerons, ella vestida de flamenca, i se'ls apropa un marroquí que els ofereix roses a 1€. El punt de seguretat, informació i premsa està buit, com si tothom es conegués la zona i la ubicació de les casetes.

Els quatre nois segueixen caminant i arriben a la part del menjar on hi ha llargues cues i una forta olor a fregit. Un nen petit balla al ritme de la música amb el cotxet del que probablement sigui el seu germà, al seu costat una nena cau al pujar sobre les tanques del pàrking de la fira.