Alex Blasco: "M'agradaria esquiar a Alaska, British Columbia i Japó"

Alex Blasco és un esportista, redactor i estudiant d'enginyeria informàtica. Competeix en la modalitat d'esquí Freeride, on és el número 377 de la Freeride Leadership, a més d'escalar com a hobby. Pel que fa a redactor, col·labora amb la pàgina web Lugares de Nieve, on ha publicat diversos reportatges compartits a La Vanguardia, entre d'altres. A continuació podeu veure la seva trajectòria dins del món de l'esport.

Fa dos mesos vas competir al FWQ Les Arcs 2, què representa això per tu?

Competir a Les Arcs va ser una gran experiència per mi ja que era el primer cop que esquiava i competia als Alps. No anava decidit a guanyar ja que portava unes molèsties al genoll que no em deixaven esquiar al 100% però vaig tenir mala sort i a la part de dalt de la meva línia (baixada) em vaig perdre, vaig saltar un roc per un costat equivocat i al trobar-me la recepció dura vaig caure. Però dels errors s'aprèn ja que em va servir per veure on està el meu nivell d'esquí i quines coses he de millorar.

Per que vas decidir dedicar-te al Freeride?

Ara ja fa uns anys que vaig deixar d'esquiar en pista per baixar per les magnífiques vessants que tenim a Arcalís - Andorra. Vaig decidir aquest canvi perquè un monitor d'esquí amic meu m'hi va portar i en vaig quedar enamorat. Vaig quedar enamorat de la sensació de llibertat que t'atorga aquesta disciplina del esquí alpí on no hi han regles, només les de seguretat. Estàs tu amb la muntanya i la gaudeixes amb amics fent el que més ens agrada. També va ajudar molt les fotos i els vídeos. Cada cop es fan més vídeos de gent practicant el Freeride que ens deixen a molts amb la baba penjant (riu...).

Missió, visió i valors

Una llibreria atrapada en una boutique parisienne

"Vinc a provar un llibre" diu un client a en Xavier Vidal, el propietari de la botiga. La Nollegiu és una llibreria situada al carrer Pons i Subirà número 3 de Poblenou, tot i que a la seva façana apareix el nom de Juanita. I qui és aquesta "Juanita"?

Fundada al 1920, la botiga de la Juanita venia fils i roba. El marit de la Juanita li va regalar l'edifici a la seva dona ja que semblava una boutique parisienne. Malgrat tenir moltes ofertes per a vendre l'immoble, van decidir que donés un servei al barri. I aquí va aparèixer en Xavier. L'anterior local de la Nollegiu se li va quedar petit i per això va decidir traslladar-se. A la planta superior de la Juanita encara hi ha els emprovadors, amb les cortines de vellut, i el terra de moqueta. Els maniquins, que imiten siluetes de persona, estan reutilitzats com a prestatgeries pels llibres. Disposa d'emprovadors d'obres, formats per paravents. La Nollegiu no és només una llibreria, sinó que és un centre cultural. Aquí no només es vénen a comprar obres literàries, sinó que es vénen a provar i posteriorment a comprar. És un nou concepte, on fusiona cafeteria i llibreria, a més d'un lloc on fer xerrades i trobades culturals. Unes escales de cargol fetes de fusta, van en concordança amb la resta de la botiga. La moqueta també està en harmonia, la combinació entre els seus colors grana i daurat fan de mestre de cerimònies unificant tots els elements del local. Tot plegat, la botiga reuneix una sèrie d’elements que sembla que estiguessin predestinats a acabar junts, com si fos el destí de tots ells.

Oriol Pamies "Hay muchos elementos de Barcelona que Tel Aviv también tiene"

Oriol Pamies nació el año 1989 en Reus. A sus 26 años forma parte de Interacting Technology, una compañía de tecnología muy importante con base en Tel Aviv y sedes en 4 continentes. Entre otros proyectos, ha impulsado Moovz, una plataforma que alberga la comunidad LGBT online más grande del mundo. Hablamos con él sobre turismo, Israel, Barcelona... Pero antes, le hacemos un cuestionario rápido para saber un poco más sobre sus gustos personales. Sobre la imagen podréis ver sus respuestas....

 

¿Qué crees que ha favorecido el turismo LGBT en Barcelona?

Hace muchos años que se organizan, tanto des del Ayuntamiento como des del Departamento de Turismo, muchísimas cosas para captar al público LGBT en Barcelona. Digamos que Barcelona tiene una serie de condiciones, tanto por el tema de gastronomía, por ubicación dentro de la Comunidad Europea, proximidad al mar, playas, buen tiempo durante todo el año; y además todas las atracciones turísticas que hay, tema del modernismo, festivales de música; que favorecen que sea un sitio muy atractivo para el turismo LGBT y para venir. Se tienen que destacar algunos acontecimientos en concreto, como podría ser el Circuit Festival, que se hace en el mes de agosto. Trae alrededor de unos setenta u ochenta mil turistas en 10 días. La combinación entre una buena organización por parte de los empresarios y las instituciones de la ciudad con unas características muy determinadas que tiene Barcelona, serían las cosas que favorecen más el hecho que el público LGBT esté interesado en venir a Barcelona.

El turisme LGBT a Barcelona

Reportatge audiovisual sobre el turisme LGBT a Barcelona, amb les declaracions de Igory Kingdom, Oriol Pàmies i Eugeni Rodriguez.

Autors: Sergi Ill, Irina Jamois, Albert Negrete i Toni Quintana.

Ressolució de les places d'intercanvi de la UAB

Notícia sobre la ressolució de les places d'intercanvi a la Universitat Autònoma de Barcelona.  

 

Els Rodalies i el coure

Quants de nosaltres algun cop hem hagut d'arribar tard a la feina, a la universitat o a alguna quedada per culpa dels Rodalies? Normalment hi ha dos principals motius: un atropellament o el robatori de coure.

En el primer cas, aquest incident provoca unes hores de retard en aquella línia concreta però el més probable és que al dia següent ja estigui solucionat. Però amb el coure és diferent. Quan algunes persones roben coure, fa que aquell tram de la línia quedi afectat durant dies o inclús setmanes, provocant immensos danys immaterials com males cares a la feina o haver de despertar-se abans per anar a la universitat.

Però jo em pregunto, perquè la gent roba coure del tren? Al 2015, s'han robat 202,98 kilòmetres de coure a tota Catalunya. Per darrere va la Comunitat Valenciana, amb 55,47 kilòmetres. La principal raó pel robatori d'aquest material és la seva important necessitat a Xina. I com és que Catalunya és la comunitat autònoma on més coure roben? Perquè és on les infraestructures ferroviàries són més denses i més abundants.

Des del 2011, el Ministeri de Foment ha invertit més de 21 milions d'euros en reposar aquests cables robats. En plena crisis econòmica on només fan que retallar despeses, no s'han plantejat trobar una solució immediata a aquest problema per així poder invertir en pensions o hospitals?

Les preguntes bombardegen

Tots som conscients de la perillosa situació terrorista que amenaça el món actualment. Però, fa quan que aquesta amenaça ja estava a l'agenda política d'Obama o de Merkel? La guerra civil siriana va començar al 2011, però és molt diferent a la que hi ha actualment.

Segons una entrevista al fotoperiodista Ricard Garcia Vilanova al diari El Temps, dins de la guerra siriana hi ha cinc actors amb objectius i interessos diferents: el govern sirià, l'Estat Islàmic, l'exèrcit Lliure de Síria, el front Al-Nusra i els Kurds. I llavors penso, perquè una guerra interna ha d'implicar els bombardejos i ajuda de l'exèrcit francès, americà, rus...? Què no ens estan dient?

La versió oficial és que ho fan per atacar als terroristes. Però Al-Qaeda i l'Estat Islàmic han fet bastants atemptats sanguinaris a Europa i Estats Units en els últims 15 anys, des de les Torres bessones fins a Charlie Hebdo. Perquè ara decideixen bombardejar Síria? Perquè els terroristes han atacat a un país "líder"?

Però aquests terroristes utilitzen armes i tancs americans i europeus. Això vol dir que els països occidentals els hi han venut. Però Estats Units diu que aquests tancs són els que es van oblidar de la guerra d'Irak. En serio? De veritat volen que ens creiem això?

Cinc anys més tard, aquest interrogants es fan més grans. La incògnita dels bombardejos per part de països occidentals a Síria creix, a la vegada que creixen el nombre de morts al país. Algun dia sabrem la veritat i podrem fer-nos una opinió objectiva o arribar a posicionar-nos?